Per sempre més

18/07/2013

NÚRIA PERAIRE-LA VIDA EN ‘KIWI’

P1070658Bach a Coromandel Town, febrer de 2013.

Imagina que agafes una capsa de sabates. Amb unes tisores li retalles el que serien dues finestres. Després una porta. Amb uns cartons fas parets interiors. Es tracta de fer una distribució ben elemental: una o dues habitacions, la cuina i el menjador. A fora, imagina que hi col·loques una taula de fusta, uns bancs i una barbacoa. Ho tens? Doncs ja saps què és un bach, la casa d’estiueig o de vacances dels kiwis. Es caracteritza per la seva senzillesa constructiva, de materials i de costos.

Evidentment no són de cartó però quasi. Les parets i l’estructura són de fusta i quan els veus per fora recorden als barracons. Un cop surts de la ciutat, aquesta caseta la trobes per tot arreu. I és que el seu èxit va ser precisament la simplicitat. Als anys cinquanta les carreteres de Nova Zelanda començaven a ser millors i la classe mitjana començava a tenir millors cotxes. Podien viatjar pel país i podien permetre’s construir-se cases d’estiueig com el bach, tot un símbol de la cultura de Nova Zelanda. Aquí tots són uns manetes i la gràcia del bach és que cada família s’ha construït el seu. Fins i tot es veuen autocaravanes dels anys 60 a les que se’ls han annexat parets per fer les habitacions.

Després de la Segona Guerra Mundial el país va voler compensar els seus soldats. I sí, es va decidir donar-los un bach. Una caseta a prop del mar o enmig de meravelloses muntanyes perquè poguessin tenir un lloc on descansar després dels serveis prestats.

La regió de Whananaki és el paradigma del bach. Allà continua havent-hi el mateix bach dels setanta amb les parets de fusta ben fines, que a la que vingui el llop a bufar sortiran volant, i allí roman aquella autocaravana des de fa 40 anys amb una iaiona que prepara el sopar en una cuina que qualsevol amant de les noves tendències compraria per ser d’allò més vintage.

IMG_3662Whananaki, abril de 2013.

De fet, nosaltres hem viscut en cases ben antigues, a les que no han remodelat ni el  lavabo ni la cuina. Quants cops m’he preguntat quantes famílies deuen haver cuinat abans que jo en ella. Deu ser perquè saben que estan aïllats del món, que els kiwis ho conserven tot durant anys i panys. Ja em sembla bé viure en una cultura que abans de llençar i comprar de nou prefereix arreglar les coses. Al cap de 40 anys estaria més que justificat canviar la pica, però qui vol ser pràctic quan està aquí a l’aventura descobrint el món cada dia.

Comments are closed.