Per sempre més

18/07/2013

NÚRIA PERAIRE-LA VIDA EN ‘KIWI’

P1070658Bach a Coromandel Town, febrer de 2013.

Imagina que agafes una capsa de sabates. Amb unes tisores li retalles el que serien dues finestres. Després una porta. Amb uns cartons fas parets interiors. Es tracta de fer una distribució ben elemental: una o dues habitacions, la cuina i el menjador. A fora, imagina que hi col·loques una taula de fusta, uns bancs i una barbacoa. Ho tens? Doncs ja saps què és un bach, la casa d’estiueig o de vacances dels kiwis. Es caracteritza per la seva senzillesa constructiva, de materials i de costos.

Evidentment no són de cartó però quasi. Les parets i l’estructura són de fusta i quan els veus per fora recorden als barracons. Un cop surts de la ciutat, aquesta caseta la trobes per tot arreu. I és que el seu èxit va ser precisament la simplicitat. Als anys cinquanta les carreteres de Nova Zelanda començaven a ser millors i la classe mitjana començava a tenir millors cotxes. Podien viatjar pel país i podien permetre’s construir-se cases d’estiueig com el bach, tot un símbol de la cultura de Nova Zelanda. Aquí tots són uns manetes i la gràcia del bach és que cada família s’ha construït el seu. Fins i tot es veuen autocaravanes dels anys 60 a les que se’ls han annexat parets per fer les habitacions.

Després de la Segona Guerra Mundial el país va voler compensar els seus soldats. I sí, es va decidir donar-los un bach. Una caseta a prop del mar o enmig de meravelloses muntanyes perquè poguessin tenir un lloc on descansar després dels serveis prestats.

La regió de Whananaki és el paradigma del bach. Allà continua havent-hi el mateix bach dels setanta amb les parets de fusta ben fines, que a la que vingui el llop a bufar sortiran volant, i allí roman aquella autocaravana des de fa 40 anys amb una iaiona que prepara el sopar en una cuina que qualsevol amant de les noves tendències compraria per ser d’allò més vintage.

IMG_3662Whananaki, abril de 2013.

De fet, nosaltres hem viscut en cases ben antigues, a les que no han remodelat ni el  lavabo ni la cuina. Quants cops m’he preguntat quantes famílies deuen haver cuinat abans que jo en ella. Deu ser perquè saben que estan aïllats del món, que els kiwis ho conserven tot durant anys i panys. Ja em sembla bé viure en una cultura que abans de llençar i comprar de nou prefereix arreglar les coses. Al cap de 40 anys estaria més que justificat canviar la pica, però qui vol ser pràctic quan està aquí a l’aventura descobrint el món cada dia.

ISMA MONFORT – CRÒNICA URBANA

Barcelona Guiriland - Kolhosp.com

Passejar per la ciutat en els mesos d’estiu pot ser un exercici curiós. En poca estona es pot passar de la tranquil·litat més absoluta dels barris poc turístics on tothom és de vacances, a la bogeria del centre amb centenars de milers de persones de tot el món buscant el millor lloc per fer-se fotos amb una obra de Gaudí de fons. La situació és especialment dolorosa a “Les Rambles”, un carrer que ja fa temps que ha deixat de ser dels barcelonins i on els “guiris” de tota mena es barregen al pujar i baixar. Uns busquen on és Canaletes o el mercat de la Boqueria, d’altres potser només perdre’s pels carrers del Gòtic i el Raval. Els pitjors però, són els que tot just tenen unes hores per tastar quatre tapes a preu de caviar -sovint regades amb sangria aigualida- abans de tornar al creuer de luxe que els ha deixat al port.

“Cada any hi ha més turistes!” Doncs sí. Encara que sembli un tòpic, si es compleixen les previsions de Turisme de Barcelona enguany vindran a visitar-nos més turistes que mai. Segons l’agència, durant el 2011 es poden arribar a superar els 15 milions de pernoctacions en hotels de la ciutat de Barcelona a un preu mig de 104€ per habitació. Números que espanten i que són un rècord absolut, especialment si tenim en compte que això només son xifres del sector hoteler. Us imagineu el que això representa a nivell econòmic? No és d’estranyar que més del 95% de la població enquestada per la mateixa agència vegi el turisme com a quelcom clarament beneficiós per a la ciutat.

Barcelona Guiriland - Kolhosp.com

Però el cert és que a vegades un té l’estranya sensació d’estar dins un parc temàtic. A determinades zones només hi trobes “guiris” i més “guiris” fent fotos a estàtues humanes de qualsevol mena i tastant menjar de baixa qualitat. O gravant en vídeo improvitzats shows de “break dance” (dels de passar la gorra) mentre esperen que s’encenguin les fonts de Montjuïc com qui espera els focs artificials al acabar el dia a Disneyland. I talment com en els parcs d’atraccions, que es preparin a gastar! Només les quatre principals visites sobre Gaudí (Pedrera, Casa Batlló, Sagrada Família i Casa Museu Gaudí) representen més de 50€ en entrades.

Barcelona Guiriland - Kolhosp.com

Sigui com sigui s’ha d’admetre que Barcelona està més de moda que mai i al viatjar podem veure l’enveja al rostre dels altres quan diem que vivim on vivim (més o menys el que ens passa a nosaltres quan algú ens diu que viu a Manhattan o a Tokio). Però una bona part dels que ens visiten ho fan sense saber massa res de la nostre cultura i fins i tot s’enduen una agradable sorpresa quan s’assabenten que tenim una llengua pròpia diferent a la castellana. És precisament aquí on sens dubte tenim una bona oportunitat per seguir fent feina.

Així doncs, és bo el turisme per la ciutat o ens està fent mal? Com en tantes coses a la vida, i aplicant els principis del “Ying” i el “Yang”, probablement siguin totes dues coses alhora.

Fonts: Nota de premsa “Barcelona Turisme” (.pdf)